La meva vida en 59"

Heus aquí la primera entrada del 2013! Bon any nou a tothom! :)

Durant les vacances de Nadal, la Sandra, una de les professores de l'assignatura, ens ha encarregat una tasca que conté quatre parts: 

1. Recerca de diferents fotografies de quan érem petits (3 – 6 anys) i algunes de quan érem més grans. A poder ser, a l’escola i en relació amb les TICs.

2. Recordar i descriure una experiència significativa de quan érem petits (3 – 6 anys) i estàvem a l’escola. Si pot ser, en relació amb les TICs també. 

3. Escriure una frase i escollir una imatge que acompanyi la nostra experiència significativa. 

4. Creació d'un vídeo (amb el movie maker, un software d'edició de vídeo) en el qual es fusionin les imatges escollides, paraules i so.

Inicialment, quan ens va presentar l'idea, em vaig agoviar ja que és una feina laboriosa. Només de pensar que havia de buscar àlbums de fotos, fullejar-me'ls tots, escollir diverses imatges, etc., ja se'm feia una muntanya...! Ara que ja l'he acabat i l'he entregat, puc afirmar que no ha estat tan pesada de fer i que ha estat una tasca interessant i profitosa i, fins i tot, divertida!

Fent aquest treball, a més a més de recordar vells i bells temps, de riure molt i de retrobar-me amb cares que, per desgràcia, ja no puc veure, he après que les TICs no són només els ordinadors, els telèfons, les televisions, etc., sinó que aquest concepte abarca un munt d'aspectes més; també ho són les formes d'organització de la societat, com la família (Tecnologia Organitzativa); les monedes o la geografia (Tecnologia Simbòlica); i la fecundació in vitro, les vacunes... (Biotecnologia). Així doncs, hem d'obrir la nostra mirada i la nostra ment i evitar quedar-nos amb la idea que les tecnologies són només els típics aparells (mòbil, portàtil, impresora...). També he près consciència del pes de les TICs en el nostre món: des que vaig nèixer he estat envoltada de tecnologia, pimer més rudimentària, sí, i ara, cada cop més sofisticada, però sempre n'hi ha hagut. Durant els primers anys de vida, no sabia el què era però allà estava; a mesura que anava creixent, anava entenent el seu funcionament i ús; a partir de l'E.S.O la vaig començar a gaudir; i, actualment, no m'imagino un món sense TICs, penso que són necessàries. Ens agradi o no, la tecnologia és un sinònim de comoditat i per això el nostre és un món digitalitzat. Com a futura docent, penso que no he de menystenir aquest fet i seguir utilitzant, única i exclusivament, metodologies tradicionals; l'he de tenir present i procurar incorporar-lo a la tasca d'ensenyar.